Estudio JI treballa des d’Altea projectant edificis i espais públics com cases. Tres de les seues últimes reformes aposten pels mobles que abracen tota la casa
ALICANTE. Ho fan des de l’escala urbana —han guanyat una de les convocatòries del Festival Concéntrico de Logroño d’enguany— fins a les reformes de cases, on hui reparem. "Tractem que des de la primera telefonada de contacte hi haja una relació presencial i propera amb els usuaris. Hi ha una primera reunió al nostre estudi on els clients ens exposen les seues necessitats i perquè desitgen que nosaltres siguem els encarregats de la transformació de sa casa".
"Intercanviem opinions i de seguida el més interessant és fer una segona reunió a la casa a rehabilitar, que és on realment sorgeixen les veritables necessitats més particulars i personals. A partir d'aquest moment, si els clients ens confien el seu projecte, comencem els mesuraments i les primeres idees a l'estudi, reunint totes les necessitats i objectius dels clients. I així, en un termini d'un mes aproximadament, depenent de l'abast del projecte, fem una presentació amb plànols, imatges de la futura transformació, els expliquem la idea i el perquè hi hem arribat ací. D'aquesta manera ja iniciem un procés de xicotets ajustaments adaptats als seus comentaris i podem valorar econòmicament l'obra".
Exemple d’esta pràctica es la Casa BHMM, projectada per l’estudi el 2016. La idea del projecte era crear un espai diàfan però convertible, on els moments dedicats a l'ús privat i al públic es puguen regular a disposició del propietari.
Per fer-ho, una única peça central d'emmagatzematge estructura l'espai públic i privat. La resta de peces que donen servei a la casa —com la cuina o els lavabos— formen un assemblatge amb la peça principal per completar un “mecanisme de volums” a través dels quals se circula, configurant els espais per a la vida —com els dormitoris o el menjador.
"Un sistema de panells ocults de fusta es despleguen i es recullen per configurar els diferents nivells de privadesa. Així es forma un espai continu i fluid quan els panells estan oberts, o un espai compartimentat a les diferents estances quan estan tancats", apunten des de JI.
Viure al centre històric d’Altea és tot un privilegi, però també un repte per a satisfer les necessitats contemporànies en unes tipologies tan històriques. "La idea dels propietaris era obrir i ampliar els espais estancials, reduint així l'espai de terrassa, tot i conservar una xicoteta superfície a l'aire lliure per a les plantes i flors", conten sobre la Casa KA que han reformat este 2023.
"Amb aquesta idea, la nostra actuació ha consistit en donar continuïtat i fluïdesa a la casa, connectant cada espai sense tancar-lo, i potenciant el gran valor de la façana oberta a les vistes. Per això hem ‘destensat’ tots aquests punts, ressalts i cantons que ens anem trobant en aquest perímetre mitjançant girs suaus del mobiliari que potencien, alhora, la fluïdesa de l'espai".
"A la cara més opaca de l'habitatge, estenem i adaptem un gran moble de fusta de faig que resol amb idèntica estratègia i amb homogeneïtat els diferents usos. A través d'aquest moble accedim a la casa, accedim al bany, sorgeix la cuina, emmagatzemem coses, climatitzem la llar, seiem per dinar i fins i tot el transformem per dormir".
A la resta del perímetre, l’equip de JI assegura "integrar els buits amb el mobiliari, aconseguint que sigui un únic espai continu i fluid que es va alterant en les transicions entre estades. D'aquesta manera, sorgeixen mobles on són armaris, prestatgeries, espais de treball o fins i tot peces penjades d'emmagatzematge que es converteixen en llindars de pas".
Tots estos projectes estan pensats des del nucli neuràlgic de l’estudi, que serveix al mateix temps com a showroom. Una antiga tenda de camises que va ser reformada el 2014 introduint un altre moble per reactivar el local: la màquina. "Està concebuda com una biga a T penjada i passant sobre una pastilla lineal de fusta. És una peça que funciona com a magatzem, sala de reprografia i office que dóna servei a l'estudi".
La seua geometria en creu ortogonal sectoritza l'espai en secció creant un llindar de pas que va prenent vol dels dos fins als quatre metres. "Mentre que aquesta gran biga de fusta ‘sobrevola’ l'espai per acollir els diferents espais de treball, un vel orgànic de lamel·les de la mateixa fusta recorre sota ella les diferents imperfeccions del local, homogeneïtzant-lo i servint de sistema expositiu per als diferents dissenys".
