X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

mar i muntanya / OPINIÓN

De coves, bruixes, bandolers i llegats arqueològics

12/09/2017 - 

La Marina Alta és terra de mar i muntanya, un lloc de paisatges heterogenis i ampla biodiversitat. Un territori treballat una i mil vegades per l’home en diferents moments de la història però que encara guarda secrets, petits tresors. Un espai per a troballes arqueològiques que posen una miqueta més de llum a zones fosques del nostre passat.

El darrer descobriment a la Cova de les Bruixes al Poble Nou de Benitatxell -amagatall de contrabandistes al llarg de diverses èpoques- és ben recent, i data de temps bastant més anteriors. Hem de remuntar-nos a l’època dels moros, abans de la Conquesta cristiana per remetre’ns al que aquest cop s’ha trobat a les excavacions en el subsòl d’aquesta cova d’origens remots. Es tracta d’una sitja de cereals de l’antiga alqueria andalusina que els treballadors de la terra utilitzaven per emmagatzemar cereals i segurament també llegums. Desprésde la sega separaven els grans de les tiges i els secaven en temps d’estiu. La sitga protegia els grans de possibles roedors i insectes. Val a dir que la sitja ja es va excavar a l’any 2000. Enguany el que s’ha volgut fer és netejar la seua superfície i protegir-la aplicant una capa de morter de calç.

Entrar a una cova en aquestes terres nostres ens pot traslladar a diversos e inquietants moments del nostre passat. En concret la Cova de les Bruixes ha estat ocupada en diverses ocasions des de fa més de 2.200 anys. És a dir, que abans de les restes arqueològiques andalusines també es trobaren restes de ceràmica ibèrica pintada.

L’any passat en canvi va ser quan va eixir a la llum l’existència d’una alqueria andalusina. És a dir, una espècie d’agrupació familiar amb un grupet de cinc o sis cases. En aquest espai es pogué documentar llavors com els seus antics moradors es dedicaven per sobreviure a la cria i pastura d’ovelles i/o cabres. Tot i això, hem d’assenyalar que de poblers pastors ja n’hi havia d’abans, ja que al voltant d’aquesta cova es guardava o tancava en una pleta o espècie de corral el ramat que pasturaven al camp no només en temps de moros sinó també en època d’ibers i romans. 

El jaciment de la cova va ser descobert per l’arqueòleg Ximo Bolufer el 1987. Aquest darrers dies s’ha dut a terme la segona jornada de portes obertes a la Cova de les Bruixes on s’explicava als presents la història de la cova i també les llegendes que l’envolten.

Topònims i llegendes

Pel que fa al nom de Cova de les Bruixes,val a dir que l’accepció té truc. I és que en aquest amagatall de contrabandistes els criminals cremaven sofre aconseguint dotar a la zona d’una aurèola de misteri i olor a infern, també de por. D’aquesta manera protegien el seu lloc d’actuació. Després i amb el temps les males llengües dotaren a la cova d’aquest malnom, de les Bruixes, tal i com si fos l’avern de l’infern. La porta d’allò perillós i desconegut. Clar que tampoc quedaren exentes del coneixement popular aquelles llegendes negres que parlen de segrestos i fins i tot d’una bruixa que s’enduia xiquets. No obstant però, el que queda clar és que cap allà fou lloc de trobada i refugi de bandolers.

Coves com la de les Bruixes formen part del nostre patrimoni. A la comarca em tenim per triar. Coves com la de les Calaveres de Benidoleig, turística però força interessant ja que documenten la presència humana de fa almenys uns 50.000 anys. També tenim coves a la mar, com la Cova Tallada (a Xàbia), espai d’una bellesa inquietant que en temps remots es situava en zona d’interior. O la Cova del Rull a la vall d’Ebo, la Cova del Comte a Pedreguer, o una mica més a l’exterior però protegida i declarada BIC el santuari del Pla de Petracos a Castell de Castells, amb pintures rupestres d’art Macroesquemàtic d’incalculable valor. 

Cal protegir, catalogar i mostrar tota aquesta riquesa natural que ha coexistit des de sempre amb l’home deixant petjades del seu pas al llarg dels anys. Hem d’aprendre a valorar el que tenim al davant. 

next