Deu desitjos per a l’any nou

Les convencions del calendari i la força del costum ens impel·leixen a entendre Cap d’Any com una data propícia per a la renovació dels hàbits, la declaració de bons propòsits i la formulació de desitjos que voldríem veure acomplerts durant l’any que encetem. Mentre les xiquetes i els xiquets escriuen les cartes als Reis Mags d’Orient demanant els regals que voldrien aconseguir, els adults —de pensament, paraula, obra o omissió— expressem un discret pomell d’esperances per al temps renovellat del nou any que estrenem. Cadascú, per descomptat, les formula en el sentit que vol, d’acord amb les ganes, les inclinacions i les preferències que el propi caràcter li suggereix. I tots, sobra dir-ho, tenim dret a revisar-les, matisar-les, contradir-les o esmenar-les. Heus ací les primeres deu que personalment m’han passat pel cap:

1. Que els familiars i els amics —vull dir: amics, coneguts i saludats...— continuen suportant-me i acceptant-me amb les manies, els anhels, les debilitats, els delits, les provocacions, els somnis, les desgràcies, les dèries, els defectes, les quimeres, els amors, els desamors, les frustracions i les passions que em fan i sóc. Que cap dia no em falte la rialla i el somriure —la llum als ulls, pletòrics de vida— en els meus fills. Ni tampoc en l’amant que s’estima el blau de la mar al meu costat. Que em puga fondre en l’afecte dels qui sempiternament estimaré: amb la tendresa, la delicadesa i la fantasia amb què una volva de neu es desfaria en tocar la tèbia superfície de l’aigua de mar al Racó de l’Albir, de l’Alfàs del Pi, a la badia d’Altea.

2. Que els llibres que llegiré em facen emocionar: que les històries, els pensaments, els versos i els raonaments que hi trobaré em facen riure i plorar, somniar i estremir-me, reflexionar i canviar, esbrinar i dubtar; que m’inviten a experimentar, dins de la que tinc, una vida de propina.

3. Que els assassins de paraules facen del 2017 un any sabàtic, i l’aprofiten per a aprendre i entendre que l’ànima de les persones és feta, precisament, de paraules; i que en la diversitat de les llengües, les cultures i les paraules del món hi ha el més important patrimoni de la humanitat: una font de riquesa que ens permet viure i veure; aprendre i aprehendre; pensar, raonar, sentir i estimar la vida de forma diferent.

4. Que la força de la paraula, la raó, la diplomàcia i la negociació s’impose definitivament a la de les armes. Que ningú mai més faça servir el nom de Déu per a provocar, induir o justificar coaccions, atemptats, negocis, odis, pors, discriminacions, repressions, censures o crims.

5. Que la roda Fortuna siga benigna en matèria de salut. Tenint salut, ja serà cosa nostra buscar els camins del treball, els diners, la família, l’amor, el desig, l’amistat i tota la resta d’ingredients que, sobre el paper, propicien això utòpic i inaprehensible que en diem felicitat.

6. Que enguany, a l’agost, puga tornar al Misteri d’Elx. I que em torne a emocionar —com sempre— amb la Festa d’un poble que canta a la vida i la mort; als homes i les dones; a Déu i la Marededéu; a la tradició i la història; a la terra i el cel; al misteri que les paraules enclouen; i al sentiment inefable de sentir-se, tostemps, devotament poble.

7. Que les rutines i les obligacions quotidianes no ens priven d’admirar i estimar els colors de la mar i del cel: el prodigi de les eixides i les postes del sol; la delicada fantasia dels núvols; el silenci de les nits sembrades d’estrelles; les línies i les figures de les constel·lacions; la petita meravella de la pluja regalimant pel vidre d’una finestra; les flames d’un foc ballant en la fosca; els capricis del camí de la llum de la lluna reflectida —a flor d’aigua— sobre la badia d’Altea o el Postiguet d’Alacant.

8. Que els alumnes que tindré —i encara no conec— mai no deixen de sorprendre’m i sorprendre’s. Que m’encuriosisquen i s’encuriosisquen. Que continuen enamorant-me i enamorant-se amb l’entusiasme del pensament crític, l’excitació del saber i el plaer insadollable de la imaginació i la creativitat humanes. Íntimament desitge, per als quadrimestres que vindran, continuar fruint del luxe d’aprendre amb l’alumnat i de l’alumnat.

9. Que les quatre cordes de la festa de l’Arbret de Sant Joan d’Altea —«la germanor, la llibertat, l’eufòria, la identitat de la memòria compartida»— ens permeten plantar ben altes i fermes les rectes i verticals aspiracions solidàriament compartides com a poble: que cap altra corda no ens lligue, ens argolle o ens coarte els horitzons que vulguem acuitar.

10. Que cap dia de l’any no deixe d’escriure als Reis Mags de la il·lusió una carta amb deu (o milanta) desitjos qualssevol. I que mai no defallisca en l’afany obstinat de percaçar-los; amb la clara consciència que cada dia és el primer dia de l’any subsegüent: que cada instant és el primer d’un temps nou que se’ns ofereix ple de ventures i prometences, i en el qual —com diria el poeta— tot està per fer i tot és possible.

Au! Una abraçada ben afectuosa urbi et orbi. Bones festes tinguen. Que el Tirisiti i l’Home dels Nassos els porten salut, fantasia, creativitat i felicitat a manta per a l’any 2017. I, per descomptat, també desitjos. Deu o milanta: tots els que siguen capaços de desitjar! Feliç any nou. I endavant.