El departamento de Filología de la UA se pronuncia: "Negar la lengua es negar la valencianidad de Alicante"

Comunicat del Departament de Filologia Catalana, l’IIFV-Seu d’Alacant i la UEM  de la Universitat d’Alacant sobre la Proposta de Declaració Institucional del Grup  Municipal de Vox Alacant de modificació de la LUEV

Comunicat del Departament de Filologia Catalana, l’IIFV-Seu d’Alacant i la UEM  de la Universitat d’Alacant sobre la Proposta de Declaració Institucional del Grup  Municipal de Vox Alacant de modificació de la LUEV És una trista coincidència que la celebració del 40è aniversari de la Llei d’Ús i  Ensenyament del Valencià (LUEV), que simbòlicament es va aprovar el 23 de  novembre de 1983 a la ciutat d’Alacant, vaja precedida de la presentació, el 19 de  setembre de 2023, de la Proposta de Declaració Institucional del Grup Municipal de  Vox Alacant per a modificar la llei i incloure la ciutat d’Alacant en la zona de  predomini lingüístic castellà. 

La Declaració institucional fonamenta la proposta de readscripció de la ciutat d’Alacant  al·legant que la major part de la població té el castellà com a llengua familiar, i no el  valencià. Aquesta proposta ignora, o vol ignorar, que la territorialització de la LUEV no  es fonamenta en els percentatges d’ús lingüístics, sinó que el concepte de zona de  predomini lingüístic és un concepte legal que atén quina és la llengua històrica del  territori. El cas d’Alacant no és el de les localitats del Baix Segura o del Vinalopó Mitjà, en què  el valencià deixà de ser llengua d’ús familiar als segles XVII o XVIII. Ni és tampoc el cas  de localitats com Villena o Saix, històricament pertanyents al Regne de Castella. Des  que el 1296 el rei Jaume II va incorporar la vila a la Corona d’Aragó i fins ara, el  valencià ha estat i és llengua familiar a la ciutat i, més encara, era la llengua majoritària  de la localitat fins a la primeria del segle XX, com demostra no sols la recerca sobre el  tema, sinó també la memòria col·lectiva. No li correspon, doncs, formar part de la zona  de predomini lingüístic castellà prevista a la LUEV. 

La substitució lingüística a Alacant no és un fenomen ni natural ni accidental, sinó el  resultat de la repressió lingüística exercida sobre els alacantins en particular i sobre les  minories lingüístiques en general a l’Estat espanyol durant segles. Les causes, a  Alacant, són sobradament conegudes: la diglòssia dels parlants, afavorida per una  política lingüística assimilatòria. Una Guerra Civil i postguerra particularment  traumàtica a la ciutat. 

I també un context sociolingüístic que va impedir que la  immigració, que ha multiplicat per sis la població d’Alacant en un segle, es pogués  integrar en valencià. Un dels punts fonamentals que afectarà la modificació sol·licitada de la LUEV és  l’ensenyament. I, fins ara, l’ensenyament del valencià a Alacant no és un element de  conflicte, per més que certs sectors polítics tracten de polemitzar amb el tema.  

L’evolució de les dades de coneixement del valencià a la ciutat i regió d’Alacant, en les  successives enquestes realitzades, mostren una tendència a l’alça en totes les  competències (escriure, llegir, parlar, entendre). Lluny de ser un obstacle per a  l’aprenentatge, la inclusió del valencià com a matèria i com a llengua vehicular a  l’ensenyament ofereix a l’alumnat la possibilitat d’aprendre, al sistema educatiu  obligatori, les dues llengües oficials del territori. Qualsevol proposta que reduïsca  l’oferta formativa en valencià a la localitat comportarà conculcar els drets que tenen els  alacantins i les alacantines de conèixer la llengua pròpia, i oficial, dels valencians. I, no  s’ha d’oblidar, comporta limitar les perspectives laborals de l’alumnat escolaritzat a  Alacant. Alacant no pot renunciar al valencià. Sense el valencià no s'entenen les cançons ni les  llegendes populars, tampoc l'himne de la ciutat. És la llengua de les Fogueres de Sant  Joan i de la Santa Faç. 

En valencià s’ha donat nom al paisatge urbà, rural i mariner  d’Alacant: el Cocó, la Sangueta, la font de la Goteta, el Tossal, el Pla de Bon Repòs, el  Raval Roig... Coca de tonyina, borreta, olleta o bacora són sols alguns dels diversos  mots valencians que denominen la gastronomia alacantina. Sense el valencià no s’entén  Alacant. Renunciar a la llengua pròpia, històrica d’Alacant, és també renunciar a la capitalitat  que hauria d’exercir la ciutat sobre la seua comarca i les comarques veïnes. El  Campello, Sant Joan d’Alacant, Mutxamel, Xixona, Agost, Busot, Aigües o la Torre de  les Maçanes són localitats de l’Alacantí on el valencià és molt viu. I no oblidem que les  comarques de la Marina Alta, la Marina Baixa, l’Alcoià i el Comtat, adscrites a la  província d’Alacant, presenten alguns dels percentatges d’ús familiar de la llengua més  elevats del territori valencià. 

Renunciar al valencià és oblidar aquest rerepaís i  converteix la ciutat en un lloc hostil per als valencianoparlants que l’haurien de tenir  com a referent. Les llengües són instruments perquè els humans ens comuniquem. Però són també, en  bona mesura, elements amb què les persones i les comunitats humanes construïm la  nostra identitat. Rebutjar el valencià com proposa aquesta declaració institucional va  més enllà del fet lingüístic, en un context en què la llengua és un símbol d’identitat  nuclear. Negar la llengua és negar la valencianitat d’Alacant. 

Per això i per les raons  històriques, sociològiques, educatives o econòmiques adduïdes, el Departament de  Filologia Catalana, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Seu d’Alacant i la  Unitat per a l’Ensenyament Multilingüe de la Universitat d’Alacant ens oposem a la  proposta presentada de modificació de la LUEV, la coneguda precisament com la “Llei  d’Alacant”, i demanem als partits amb representació al ple de l’Excel·lentíssim  Ajuntament d’Alacant que voten en contra de la declaració. Departament de Filologia Catalana Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Seu d’Alacant Junta Directiva de la UEM de la Universitat d’Alacan