L'excavació parteix de l'avís d'un veí sobre la presència d'una gerra propera al jaciment del Castellet de XinosaMONÒVER. Fa uns mesos, el propietari d'una de les parcel·les situades a la partida de Xinorla, Miguel Ángel Pérez García, va avisar al Seprona de la presència d'una gerra de grans dimensions en un terreny de la seua propietat proper al jaciment arqueològic del Castellet de Xinosa; un assentament fortificat medieval datat entre els segles XII i XVI i catalogat com a Bé d'Interés Cultural (BIC).
Des del grup del Seprona es va procedir a posar en coneixement d'aquest fet al Servei Territorial d'Alacant de Cultura de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, que alhora es va posar en contacte amb la Regidoria de Patrimoni de l'Ajuntament de Monòver, per tal de coordinar l’actuació arqueològica.
Per això, des del Servei Territorial d'Alacant “es va contactar amb l'equip de recerca que està desenvolupant l'estudi “Territori Bitrir/Petrer (segles XXV)” centrat en la prospecció i l'excavació de l'alqueria andalusina de Puça (Petrer, Alacant) perquè es fes càrrec de la intervenció, plantejant la possibilitat d'incloure aquest jaciment dins d'un pla de recerca que englobe ambdós jaciments, cosa que seria nova en aquest tipus d'iniciatives, convertint-se en un pla de recerca gestionat per dos municipis de manera conjunta”, com ha explicat Loren Amat, Regidor de l’àrea.
En el cas de l'actuació a Xinosa, la direcció dels treballs ha estat a càrrec de Joaquín Pina, Fernando E. Tendero, José Luis Menéndez i Pedro J. Saura, juntament amb un equip tècnic format per José Daniel Busquier i Raquel Pérez.
A més, durant els dies que ha durat l'excavació s'ha comptat amb la col·laboració activa i desinteressada de membres de l'Associació d'Amics del Patrimoni Històric i Cultural “Xinosa”, i amb el suport total de la Regidoria de Patrimoni, que dirigeix Loren Amat, que ha finançat aquests treballs.
La intervenció va tenir dos fases diferenciades. La primera va ser la prospecció superficial sistemàtica del territori adjacent al jaciment del Castellet i l'àrea afectada pel descobriment per a fer un estudi de la dispersió de materials i observar on es concentren i, per tant, les àrees més sensibles per localitzar restes del poblament medieval del territori.
La segona fase va ser l'excavació, duta a terme entre el 4 i el 8 d'aquest mes, l'objectiu principal de la qual era la recuperació de la gerra de grans dimensions i la posa-la en context, és a dir, saber si estava col·locada a l'interior d'una habitatge.
La gerra estava pràcticament completa, encara que fracturada, i tenia una capacitat aproximadament 325 litres, presentava una datació d'entre finals del segle XIV i principis del segle XV, i es va realitzar gairebé amb total seguretat en alguns dels alfarers que envoltaven la ciutat de València en època medieval.
Quan es va començar la intervenció, la gerra estava excavada al seu perímetre, i el que es va realitzar va ser un tast de 4,5 x 4 m per a comprovar si existien restes de murs i paviments associats a aquesta.
Les conclusions preliminars de la intervenció arqueològica assenyalen que “ens trobem dins d’un edifici dividit en diversos espais o habitacions, si bé s'ha vist afectat per les feines agrícoles. En una d'aquestes habitacions es trobaria la gerra, que quedaria incrustada sota el paviment, i aprofitaria d'espai d'emmagatzematge d'oli, vi o gra”.
Aquests resultats confirmen la idea que l'assentament medieval de Xinosa, conegut per la documentació escrita d'època medieval, era més àmplia del que es coneixia fins ara.
D'altra banda, “aquests treballs suposarien la primera pedra d'un projecte de recerca molt més ambiciós que pretén continuar els treballs arqueològics a la zona i la posada en valor, cosa que permetrà continuar coneixent millor el passat de Monòver”, com remarca Amat.
