Les pintures rupestres de l'abric de Benirrama van ser seccionades de la roca amb amb una radial. A la imatge es pot veure un dels forats. FOTO Josep AhuirEspoli. Desposseir (a algú) d'allò que li pertany. La nostra és terra de pirates i corsaris que, especialment entre els S.XV i XVI, van assolar i saquejar un bon grapat de pobles. Només cal mirar al nostre al voltant per veure encara detalls d'aquells temps convulsos. Una bona mostra és la presència al nostre litoral de torres guaita o talaies, també anomenades de sentinella o de moro, que cumplien funcions defensives. Un sistema que, tot i ser insuficient, permetia avisar a la població del perill de l'arribada dels pirates barbarescs i turcs. I al que es sumaven edificacions fortificades com castells, esglésies fortalesa i tossals.
Eren temps perillosos i les localitats, tot i tenir costa, creaven els seus nuclis urbans més cap a l'interior. De tota aquella època i de fins i tot temps més llunyans queden a les nostres aigües petits tresors. El compte enrere arriba fins als romans.
Dénia és l'exemple més clar. És el punt de tota la costa alacantina (valenciana i castellonenca) on s'ha detectat un major nombre de vaixells naufragats (derelictes). Té la seva lògica donada la importància que va tenir el seu port. Un dels casos més coneguts és el de la fragata Guadalupe que el 1799 es va enfonsar a Les Rotes, deixant una sagnia de més de cent morts.
La Vila Joiosa també és un punt important sobretot per la troballa d'uns dels derelictes romans més importants del Mediterrani, el Bou Ferrer del segle I. No cal oblidar tampoc la zona de l'Albufereta, a la Badia d'Alacant. Només de l'època de la I Guerra Mundial hi hauria sota les nostres aigües prop de dos dotzenes de vaixells naufragats.
Però tornem al punt de partida. Tota aquesta riquesa arqueològica subaquàtica (des d'àmfores fins a projectils) ha patit al llarg del temps l'espoli o la rapinya de col·leccionistes privats, pescadors i bussejadors que poquet a poquet han anat arreplegant tot el que han pogut sense permís. Els arqueòlegs ja fa temps que denuncien aquesta situació. I no parlem només de la mar.
A la muntanya a vegades el saqueig pot ser pitjor. Des de robatoris a esglésies fins a bestieses tals com extreure un tros de pintura rupestre, cosa que va passar al 1993 a la Vall de Gallinera. En concret es van espoliar dos grups de figures humanes de més de 5.000 anys d'antiguitat de l'abric de Benirrama. Al mercat negre aquestes peces poden arribar a tenir preus desorbitats. El seu valor és incalculable.
L'espoli al nostre patrimoni arqueològic és una constant. Cal protegir-lo i catalogar-lo perquè la nostra terra està plena d'empremtes dels seus antics moradors. Sense anar més lluny, aquest estiu s'ha descobert un jaciment iber del segle III a.C a la Vall d’Ebo (Marina Alta).
El saqueig fins i tot arriba al museus. A Dénia al 2003 va haver-hi un robatori milionari de monedes al Museu Arqueològic, on hi va participar un numismàtic d'Alacant que comprà part de les més de 250 peces sostretes. Més recentement rebentaren el fortí ibèric d'Aigües Baixes, a El Campello. I pitjor encara va ser fa dos anys quan el fortí patí les conseqüències d'una pala excavadora que destrossà el jaciment. En aquesta mateixa localitat al 2013 la Guàrdia Civil va recuperar un vas sencer de ceràmica ibèrica del S.II a.C. emmagatzemat en un taller d'una botiga d'antiguitats. Amb la crisi la situació no ha fet més que empitjorar.
El Museu de la Mar de Santa Pola encara altres quaranta anys amb una ruta definida per convertir-se en un museu-territori.
