X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

S'apropa el desert / OPINIÓN

Joan Francesc Mira i el Consell Valencià de Cultura

18/05/2017 - 

Trobe que no és la primera vegada que dic per ací que un dels recursos retòrics que més m’agrada és el de les enumeracions. Llistes, inventaris, repertoris, sèries, registres, genealogies, una manera de descriure amb el detall dels atributs i l’economia dels adjectius.

D’alguna manera que només coneix Mr. Algoritme, eixe deus ex machina ocult rere el codi binari de les xarxes socials virtuals, ha aparegut pels meus timelines una notícia que ja té cinc anys, però que reviscola de tant en tant, a l’albir de campanyes reivindicatives o, directament, com és el cas, de la vergonya aliena que produeixen algunes subhastes polítiques, especialment en el món d’això anomenat cultura. La notícia és el nomenament com a membre de ple dret del Consell Valencià de Cultura de Consuelo Ciscar, ara mateix exdirectora de l’IVAM, amb el resultat objectiu de la pitjor etapa del museu, econòmicament i en projecció artística, i el rebuig de la proposta de fer-ne membre a Joan Francesc Mira, antropòleg, escriptor i catedràtic de grec en la Univesitat Jaume I de Castelló.

El Consell Valencià de Cultura és una de les institucions de la Generalitat Valenciana, una institució estatutària la tasca de la qual és fer funcions consultives i d’assessoria de la Generalitat Valenciana en les matèries específiques referents a la cultura valenciana, amb la missió de vetlar per la defensa i la promoció dels valors lingüístics i culturals propis de la Comunitat. Els seus vint-i-un membres permanents són elegits per majoria de dos terços del nombre de dret de diputats de les Corts Valencianes i nomenats pel President de la Generalitat Valenciana entre les persones de prestigi rellevant o de reconegut mèrit intel·lectual dins l’àmbit cultural valencià proposades pels grups parlamentaris.

A banda del fet de la seua proposició per part dels grups parlamentaris, s’entén que la seua rellevància en el món de la cultura, en tant que valenciana, universal, ha d’estar per damunt de vinculacions partidistes i/o ideològiques.

Es podrien exposar motius ideològics en el rebuig a Mira, la seua militància en un determinat partit polític, el Bloc Nacionalista Valencià, el seu compromís amb una manera d’entendre la cultura i la identitat. També la senyora Ciscar militava en un partit polític, a l’igual que la seua parella, el mític Rafael Blasco.

El que potser no ha passat molt sovint, és el d’acarar davant de l’ull públic una senzilla enumeració dels mérits culturals de cadascun d’ells, resumit, no cal tampoc un curriculum vitae detallat, com si hagueren de demanar l’acreditació d’ANECA, o el seu homònim valencià, l’AVAP.

Consuelo Ciscar és llicenciada en Ciències Empresarials per la Universidad de la República Dominicana, col·leccionista privada d’art, Directora General del Museu de Belles Arts de València, Sotssecretària de Promoció cultural de la Generalitat valenciana i directora de l’IVAM en el periode comprés entre 2004 i 2014.

Joan Francesc Mira és llicenciat en Filosofia per la Universitat Lateranense de Roma, en Filosofia i Lletres per la Universitat de València, doctor en Filosofia i Lletres per la UV, catedràtic de grec de la Universitat Jaume I de Castelló, professor en la Universita de Princeton, director del Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social, autor de nou novel·les, entre elles Borja Papa (1996),  Purgatori (2002), El professor d'història (2008) o El tramvia groc (2013), de més de setze monografies especialitzades, assaigs i estudis, entre elles Sobre la nació dels valencians (1997) o Els Borja. Família i mite (2000). Com a traductor, la seua tasca ha donat dues obres cabdals, la de 'Odissea (2011), i la primera versió literària,  no doctrinal ni dogmàtica, dels Evangelis i d’altres textos neotestamentaris. Una versió feta amb els mateixos criteris que hauria aplicat a la traducció de qualsevol text narratiu, teatral o poètic de la literatura clàssica, i més concretament de la literatura en llengua grega. Traducció que va fer a dues llengües, al valencià-català i al castellà.

És el poder de les llistes, de les enumeracions, que són com la literatura en general, descriuen allò que no vol ser descrit. El valencià és un poble que en l’organ assessor de cultura dels seus governants, prima l’inventari de càrrecs de Ciscar, front al vessament de coneixement dels savis, com Mira.

Com diu la seua traducció del Llibre de Mateu, als Evangelis: "No doneu als gossos les coses sagrades, i no tireu perles als peus dels porcs, perquè és molt probable que les trepitgen amb les potes i encara es giren contra vosaltres i us destrossen".

Noticias relacionadas

el muro

Decadencia institucional

El Consell Valencia de Cultura se ha sumado a la reivindicación cultural presupuestaria frente a Madrid. Llega algo tarde. Debería haber encabezado las protestas. Lo hace, sin embargo, en plena decadencia y todavía con imputados en sus filas.

EL MURO

El Estatut no es broma

El acuerdo de Gobierno estudia aplicar nuevas medidas para reafirmar su evolución y la transformación social e institucional de nuestra autonomía. Entre ellas, revisar leyes, como la del Consell Valencià de Cultura. Algo más que necesario para una institución adormecida.

next