Guardonats a la 8a edició de Premis Altea de Literatura i Investigació 2024ALTEA. D'un total de 136 originals presentats a la vuitena edició de Premis Altea de Literatura i Investigació 2024, la jove Angels Castelló s'alçà amb el Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa ”; Clara Ribatallada, va aconseguir el Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil, i Joan Lluís Monjo va ser premiat amb el Premi d'Assaig i Investigació Francesc Martínez i Martínez.
L'acte de lliurament de guardons tenia lloc dissabte a la nit a la gala-sopar que organitza Premis Altea cada vigília del Diumenge de Rams a Palau Altea. Un acte presidit per l'alcalde d'Altea, Diego Zaragozí; l'edil de Cultura, Pepa Victoria Pérez; el president de Caixaltea, Sergio Olivares, i l'ànima mater d'estos premis, Joan Borja, director de la Càtedra Enric Valor; els qui acompanyats per companys de corporació, representants institucionals, finalistes dels premis, familiars de l'homenatjat i societat alteana, sopaven i departien al so de l'Orquestra Blava a l'espera de conèixer els guanyadors de Premis Altea 2024, de boca de la conductora de l'acte, que en esta ocasió era Paqui Cano, professora i una de les responsables del funcionament del Centre d'Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas.
A l'inici de l'acte, Joan Borja agraïa la col·laboració institucional que reben els premis convocats per l'Ajuntament d'Altea i que “són possibles gràcies a les sinergies entre este Ajuntament i la Fundació Caixaltea, entitat patrocinadora del Premi Carmelina; l'Acadèmia Valenciana de la Llengua; Aila Edicions; l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert de la Diputació d'Alacant; la Càtedra Enric Valor de la Universitat d'Alacant i la Generalitat Valenciana”. A la gala de lliurament dels Premis Altea 2024 hi eren presents també la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó; el director de Publicacions i Investigació de l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert de la Diputació d'Alacant, Joaquín Juan Penalva. Un any més, com reiterava Borja, “encara que siga per un dia, Altea és la capital cultural de les lletres valencianes”.
Després de la intervenció de Joan Borja, prenia la paraula l'edil de Cultura, Pepa Victoria Pérez, qui era l'encarregada de concedir el Premi Estela d'Honor a la memòria de Francisco Pérez Devesa, el Mestre Francisco, en què es reconeix i posa en valor la seua trajectòria a l'àmbit de la música com a músic, director i compositor.
Fill de José Pérez Albiñana, el Mestre de la Música, Francisco Pérez Devesa, nascut a Altea el 1920 i mort el 1991, va escriure la música de pel·lícules com L'estàtua, Honorables pocavergonyes o Tancat per assassinat i també va compondre nombrosos pasdobles festius o de concert per a banda. Va ser director de les bandes de música d'Altea, Calp i l'Alfàs del Pi. En el cas d'Altea, el jove mestre Francisco Pérez Devesa va dirigir la banda de la Societat Filharmònica Alteanense en una primera etapa des del 1949. I vint anys més tard, el 1969, va ser l'artífex de la reorganització de la banda, de la qual va tornar a ser director entre 1969 i 1974. L'any 1973, després d'haver-se celebrat una primera edició el 1949, el Mestre Francisco va impulsar la segona convocatòria del que actualment és el “Certamen Internacional de Bans de Música Vila d'Altea”, que compleix este any la seua 50a edició. Francisco Pérez Devesa és també autor del pasdoble Ida i volta, que amb el temps s'ha erigit espontàniament en un veritable himne popular de les festes de moros i cristians d'Altea, amb què l'Orquestra Blava clausurava esta vuitena edició de Premis Altea a les instal·lacions de Palau Altea.
En el transcurs de la seua intervenció, Pepa Victoria Pérez, donava la benvinguda a la Gala de Premis Altea, agraïa la presència dels assistents i recordava que era l'any 2017, amb l'actual Alcalde com a edil de Cultura, el moment en què donava inici esta aventura de Premis Altea, que hui ja són uns premis consolidats. Este projecte va nàixer amb passió i determinació i amb la visió d'impulsar i enaltir la cultura al nostre País. Avui, 8 anys després, amb orgull, podem afirmar que Premis Altea continuen prosperant i demostrant fortalesa, però sobretot gaudint de salut” afirmava l'edil de Cultura, que recordava que ha sigut una edició de rècord a què s'han presentat 10 originals al Premi d'Assaig i Investigació Francesc Martínez i Martínez”; 43 al Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil, i 83 al Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa.
L'edil de Cultura era l'encarregada de lliurar el Premi Estel.la d'Honor a la família de Francisco Pérez Devesa, en reconeixement a la seua trajectòria i aportació a la cultura musical alteana i era un dels seus fills, José Pérez Grau, qui recollia el guardó. El Trofeu Estela d'Honor, reproducció de l'estela funerària ibera d'Altea la Vella, concebut per reconèixer i posar en valor la trajectòria d'alteanes o alteans que, ja desapareguts, han destacat i sobreeixit en l'àmbit de la literatura, l'art, la creativitat o la investigació. Moment en què Pérez Grau, en nom dels quatre fills del Mestre Francisco i tots els seus descendents, donava les gràcies a Premis Altea per este reconeixement.
Després del lliurament d'este premi honorífic era servit el sopar als gairebé 200 presents que, cap a les 23:30 h van poder conèixer el nom de les obres guanyadores i els seus autors.
El primer a conèixer-se era el Premi d'Assaig i Investigació Francesc Martínez i Martínez, el jurat del qual, compost per Miquel del Rei Aynat, Maribel Guardiola Savall i Josep Martines Peres, triava Rondallari de Tàrbena de l'autor Joan-Lluís Monjo Mascaró.
Joan Lluís Monjo i Mascaró, Tàrbena, 1968, es va llicenciar el 1993 en Filologia Catalana per la Universitat de València i el 1995 en Filologia Occitana per la Universitat Paul Valéry de Montpeller. L'any 2022 es va doctorar per la Universitat d'Alacant amb la tesi “El patrimoni rondallístic de Tàrbena Recopilació, classificació i estudi”, que va obtenir una menció honorífica als premis Sant Jordi 2023 de l'IEC. És professor de secundària al CFPA Paulo Freire, Alacant. Les seues línies de recerca han estat centrades en la dialectologia, la història i la cultura popular, i s'han manifestat en diversos articles i llibres.
Després de la recollida del Trofeu Penell, esculpit per Serafín Cortés, Monjo manifestava: “Em fa especialment feliç que este premi porte el nom de Francesc Martínez, perquè és una personalitat que per mi significa molt. És un personatge de la nostra comarca que mereix ser reivindicat. És un referent per als investigadors que hem centrat l'atenció a l'estudi de la cultura popular valenciana entesa com a patrimoni col·lectiu”. Al que afegia, “Rondallari de Tàrbena és una col·lecció de 210 narracions representatives de la tradició oral de Tàrbena. Van ser recopilats a través d'un treball exhaustiu d'enquestes que va tenir lloc entre els anys 1981 i 2022. L'interès del Rondallari de Tàrbena s'ha d'entendre des de dos vessants. D'una banda, cal apreciar el valor d'una recopilació de contes tradicionals com esta en el context actual, marcat per la pèrdua dels dipositaris de la cultura de transmissió oral. Els materials recollits són testimonis de part del nostre patrimoni immaterial, especialment amenaçat pel caràcter fràgil. D'altra banda, s'ha de veure al corpus un testimoni del parlar tarbener, una variant dialectal singular en el context valencià pel seu component mallorquí”.
El segon dels premis a conèixer-se era el Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil, el jurat del qual format per David Boteller Mas, Anna Esteve Guillén i Àngels Gregori Parra, decidia que l'obra guanyadora fos Carts al mar de Clara Ribatallada i Torelló, que recollia el Trofeu Aila, de l'Àrea d'Escultura de la Facultat de Belles Arts d'Altea.
Clara Ribatallada i Torelló va nàixer a Barcelona, però viu a Arbúcies, la Selva, des que té memòria. Llicenciada en Comunicació Audiovisual és música, narradora i dinamitzadora de clubs de lectura i tallers d'escriptura. Va guanyar el “Concurs de Narració Oral Joan Bahí 2015”. El 2023 va rebre el segon premi de narrativa al “Concurs Literari Aurora Bertrana”, Vilada i al “Concurs Literari de Nou Barris”, Barcelona i un accèssit al “Premi de Relat Breu Maribel Vendrell” de Carlet. Amb el conte infantil “En Tafaner”, publicat el 2023 per l'Ajuntament de Tona, va guanyar el concurs literari “La llegenda del conill”.
Clara Ribatallada agraïa el premi rebut i explicava de “Cartes al mar” que la Dolors estudia a l'Escola del Mar de Barcelona. És el 1934 i rep una carta de Lucía, alumna d'una escola d'un xicotet poble de Burgos. Comencen a escriure's i es parlen del lloc on viuen, de les seves escoles i de les coses que aprenen, del mar, que la Lucía no ha vist mai, dels seus somnis... i de la guerra, que esclata i canvia les seues vides. Les cartes són un mitjà inventat per explicar una història molt real: la de la Dolors Francès, alumna de l'Escola del Mar; la de Lucía Carranza, alumna de l'escola de Bañuelos de Bureba; la d'Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar; i la de molts altres alumnes i mestres d'aquelles escoles que van voler canviar el món des de les aules. Una mirada, amb ulls de petit, en el nostre passat recent: per entendre el present i, sobretot, per construir el futur.
En paraules de Ribatallada, “estic profundament emocionada i agraïda per este premi. Sobretot, em fa feliç saber que, a través de la publicació, esta novel·la arribarà a xiquets i famílies que podran conèixer així la història d'Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar, i la història de l'Escola del Mar de Barcelona, i la d'alumnes i mestres d'aquelles escoles que fa gairebé cent anys van voler canviar el món des de les aules. La novel·la és un intercanvi epistolar de ficció entre una alumna de l'Escola del Mar de Barcelona i una altra de l'Escola Nacional Mixta de Bañuelos de Bureba. Però allò que s'explica en estes cartes imaginades són fets reals que coneixem per documents històrics, pel testimoni de persones que van viure aquells fets i, sobretot, per les publicacions que van fer els mateixos alumnes de l'Escola del Mar i de l'escola de Banyols de Bureba entre 1934 i 1936. També són reals els noms de la majoria dels personatges que apareixen en esta obra, com a símbol de la memòria històrica i com a homenatge a totes les persones que van participar d'estos fets i a la seua il·lusió per aconseguir una educació i una societat millors. Que els nens i les famílies d'avui puguin conèixer aquestes històries del nostre passat recent em sembla fonamental: explicar el passat per entendre el present i, sobretot, per construir el futur”.
I finalment es donava a conèixer el Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i prosa creativa, el jurat del qual va estar compost per Enric Balaguer Pascual, Carme Manuel Cuenca i Xavier Mínguez, els quals trien “Pètal” d'Àngels Castelló Martínez com la premiada. El trofeu, “La mà del Sol” de Pepe Azorín, era lliurat pel president de Caixaltea, l'Obra Social del qual finança amb 5.000 € este premi.
Àngels Castelló Martínez Àngels, nascuda al Camp de Mirra el 2001, és graduada en Estudis Literaris per la Universitat de Barcelona i ha cursat el Diploma en Cultura, Lectura i Literatura per a Infants i Joves a la Universitat de València. És llibretera i escriu en un bloc personal: “Tempesta - Vida improvisada”. Ha rebut diversos reconeixements d'escriptura, com el Premi Sambori per “El perfum dels meus records”, 2018 o el Premi Llegir de la Fundació Bromera per Encabir la lectura, 2021. El relat “Eclipse” forma part de la recopilació “Els fills de la nit i altres contes”, 2022.
A “Pètal” Catalina es troba sola amb vuitanta-sis anys. El cosí ha mort, que se l'emporten, “ja l’he cuidat prou”, i la porta tancada amb clau. Sent que mai ningú no l'ha estimada, ni l'ha cuidat, ni li ha desitjat el bé. Ara, a casa seua, s'entreté esfilagarsant els records i enfrontant-se als fantasmes dels que han passat per la seua vida. La soledat d'ara és la soledat de sempre, i la insistència a desordenar els esdeveniments és tot allò que no ha entès i totes les vegades no s'ha trobat.
“Per mi escriure és descobrir que les coses sí que es poden dir. La Caterina se'm va enganxar com quan peles una mandarina. Cal parlar de llibres, històries, literatura. No sé si puc dir que sóc escriptora, però ara tinc proves que escric. És important tenir els braços forts per transportar llibres a tot arreu. Em fa moltíssima il·lusió rebre este premi, em sent feliç. Carmelina Sánchez-Cutillas escrivia preciós. És intens rebre un premi amb el seu nom”. Declarava Àngels Castelló.
Conegudes les guanyadores i el guanyador d'esta vuitena edició de Premi Altea de Literatura i Investigació, tancava l'acte l'Alcalde d'Altea, Diego Zaragozí, que saludava i agraïa l'assistència dels presents i donava l'enhorabona als familiars del mestre Francisco Pérez Devesa “perquè gràcies a l'obra del vostre pare, avi, besavi o sogre, Altea és un poble molt més ric del que abans”.
Diego Zaragozí també tenia paraules d'agraïment per als premiats d'edicions anteriors, jurats i a tots els implicats i participants als Premis Altea i la gent que fa possible que la Gala es desenvolupe amb èxit, músics, premsa, personal de Cultura, Palau , entre d'altres i en nom d'Altea, donava l'enhorabona Joan Lluís Monjo, Clara Ribatallada i Àngels Castelló i els donava la benvinguda al palmarès de Premis Altea. “Estem impacients per poder llegir i conèixer els vostres treballs”, apuntava el primer regidor alteà.
Diego Zaragozí feia al·lusió a les xifres que ja recull Premis Altea com ara que ja són 24 les obres premiades i publicades; 803 els originals presentats, una mica més de 100 de mitjana per edició i 97 obres de mitjana que no han estat premiades.
