ALCOI. Ha passat un quart de segle des de la seua mort i sembla que encara no hem arribat a copsar del tot la immensitat d’una figura heterodoxa i polifacètica com la seua, d’una profunditat de pensament abismal. 25 anys després, l’ombra de l’intel·lectual encara té la capacitat de definir-nos, per l’efecte d’adhesió o bé pel de repulsa. Joan Fuster va faltar el 21 de juny del 1992 a la seua Sueca natal, però la seua aportació a la vida intel·lectual valenciana encara ressona amb força als nostres imaginaris. Enèrgicament reivindicat des de l’acadèmia, el seu nom sempre s’ha pronunciat amb temor en l’àmbit polític, perquè durant molt de temps Fuster va carregar amb l’absurda responsabilitat d’encarnar tots els mals d’un país. A dia de hui, la seua obra encara ofereix un extens ventall de possibilitats d’interpretació i de discussió.
Cinc llibres publicats recentment amb motiu de la commemoració de la seua mort recuperen el llegat del pensador suecà. Curiosament, cap d’ells se centra en les seues aportacions al nacionalisme valencià ni en el seu cèlebre i demonitzat Nosaltres, els valencians. Ans al contrari, cadascuna de les recents publicacions reivindica Fuster des d’un punt de vista ben diferent, el que posa de relleu, una vegada més, el caràcter polièdric de l’intel·lectual.